LLARGA DISTÀNCIA

Un tren travessa Europa de sud a nord, de Lisboa a Kiruna. A l’interior, sis viatgers carreguen amb les seves contradiccions, les seves pors i la seva
recerca de sentit. Llarga Distància transcorre entre compartiments, vagons restaurant i andanes: espais fugaços on desconeguts es creuen, s’enfronten i, per un moment, es reconeixen.
Manuel, electricista portuguès, reprèn la rutina del tren nocturn cap a París. El seu seient està ocupat per un jove marroquí sense bitllet. La tensió es dilueix en gestos mínims: un cafè compartit, un pitet, un bitllet cedit a l’amanir. Dos exilis quotidians, una mateixa intempèrie.
Carme, enginyera mallorquina, viatja a una cimera sobre sostenibilitat.
Al cotxe llit, topa amb el cinisme d’una inversora i connecta amb Anna, fotògrafa austríaca. Entre vi i una trucada tensa amb la seva parella, s’imposa una certesa: no tot moviment és progrés.
Adam, jove músic hongarès, fuig de Budapest. Porta una motxilla, un teclat i una identitat ferida. Al vagó nocturn coneix Hans, un vell pianista de bars berlinesos. La conversa es converteix en un mirall de generacions marcades per la por i el desig de viure sense màscares.
Rosa, cubana, travessia Alemanya a la recerca d’una promesa digital.
L’Erik, el suec que va conèixer per Tinder, no respon. Sense documents ni diners, un cafè ofert per un desconegut l’obliga a enfrontar-se a la seva pròpia ingenuïtat. Quan finalment l’Erik contesta, la seva veu distant confirma el que Rosa ja intuïa: va cap a un miracle.
Kateryna, enginyera ucraïnesa, viatja cap a Kiruna, ciutat que s’enfonsa sota les seves pròpies mines. La guerra li ha pres la casa i el rumb. Al tren, l’aïllament és dens com el fum. Però en arribar al cap del món, en una estació gelada, escriu: “He arribat”. Un gest mínim, però viu.