La Càrrega (Burden)

La meva noció de què és ser home s’inspira, com per a molts, en el meu referent patern. El caràcter del meu pare va modelar la meva concepció de la masculinitat i va cristal·litzar en l’home que soc avui. He trigat molts anys a assumir certa autocensura emocional per por de ser identificat amb atributs com a feble o fràgil que no “corresponen” als valors de la masculinitat.

Amb els anys m’he anat topant amb més homes heterosexuals com jo, que tampoc comulguen amb el rol masculí predominant. Homes amb qui compartir conflictes, contradiccions i empatitzar, malgrat les diferències; no només des de la raó, sinó connectat amb les emocions.

La paternitat ha suposat una oportunitat de repensar-me com a home, el meu rol, la meva sensibilitat i els valors que transmeto a la meva filla.

Fa uns anys vaig conèixer Rai Crespí, antropòleg i terapeuta que treballa la qüestió de la masculinitat en tallers on acompanya altres homes a parar, escoltar-se i iniciar processos d’autoconeixement. Em va interessar el catàrtic i cinematogràfic de l’experiència, però també que el seu treball neix de la seva pròpia crisi personal, de la seva recerca. Li plantejo fer un documental que visibilitzés aquests altres homes que busquen altres formes de ser. Rai em va posar una condició: que participés prèviament i sense càmeres en un dels tallers que realitza a l’any. Assistí al següent. La textura visual dels espais, l’entrega dels participants i l’emoció dels processos que s’hi van donar no em van deixar dubte: en aquells tres dies es concentraven els ingredients dramatúrgics per a un llargmetratge documental poderós.

“La càrrega” és una pel·lícula on reconèixer-nos com a éssers conflictius, contradictoris i ferits. Parlo conscientment en masculí, perquè és als homes a qui més ens incumbeix, però estic convençut que la pel·lícula despertarà gran interès entre el públic femení.