Els temps morts
En un intent qüestionable per no perdre espectadors, la televisió (i cert cinema) va adquirir als anys noranta un ritme de muntatge cada vegada més accelerat. L’el·lipsi –evitar els moments “superflus” d’una història per abordar directament l’”interessant”− es va convertir en el recurs clau i indispensable per assolir aquesta finalitat. L’acceleració manipulada dels esdeveniments ens … Llegiu més