Magaluf Ghost Town

La veritat és que ja no recordo si Magaluf és el lloc més marrec del món o una autèntica pesseta.

Portem molts anys amb el mite de Magaluf. Jo també vaig anar-hi per primera vegada a la recerca d’aquesta llegenda, saber si tot allò era veritat. Els mitjans de comunicació han creat un relat molt estigmatitzat sobre el que és aquesta petita localitat de Mallorca: turistes anglesos, alcohol, baralles, sexe, sol i platja. Les notícies sensacionalistes sobre Magaluf tenen el seu espai anual als telediaris per continuar alimentant el monstre, fins i tot inventant nous conceptes per fer créixer la ficció: mamading, balconing, Shagaluf (que ve a signicar alguna cosa així com follaluf)… Magaluf és una festa loca sense límits, una imatge que funciona com a reclam per a l’oci però que els ciutadans de la localitat viuen com una maledicció.

¿Però què és Magaluf exactament? O millor dit… ¿Què pot arribar a ser Magaluf?

Magaluf és un plató amb llums de neó ideal on poder construir llegendes, comptar mentides i reflexionar sobre les formes de representació dels espais turístics en decadència en l’imaginari col·lectiu. La possibilitat constant que alguna cosa dolenta passi. Una cosa estranya. Això és una pel·lícula de fabulacions i de desaparicions. Trames quotidianes que conviuen amb situacions fantasmagòriques: un estat d’ànim d’estranyesa i de tensió. En meitat de la normalitat aparent, la relació amb els turistes es planteja com l’arribada d’un visitant misteriós, d’un vampir, d’un mort vivent…

Magaluf Ghost Town és el relat coral d’una localitat on assistirem a la convivència d’uns personatges amb el seu entorn, el retrat d’un poble que no és amo del seu propi destí, amb un to que bascula entre la comèdia costumista, el drama i l’atmosfera de cinta de terror.