Només iniciat el 2015 és un bon moment per recapitular les millors pel·lícules que hem pogut veure a Espanya durant el passat any. 2014 ha portat propostes originals made in Spain com Loreak, La Herida o Magical girl. Exemples tots ells que apunten un canvi generacional i l’ansiada confirmació d’un cinema autòcton autèntic. No obstant això, manté una profunditat i sensibilitat reconeixible en el cinema europeu d’autor.
Winter Sleep
de Nuri Bilge Ceylan
Una de les joies de l’any és l’última pel·lícula del nostre volgut Nuri Bilge Ceylan. Aquest ens submergeix durant més de tres hores en una cadència lenta sense per això decaure l’interès. Un antic actor jubilat i solitari regenta un hotelet enmig de l’Anatòlia acompanyat de la seva dona i la seva germana on se succeeixen profundes converses sobre el diví i l’humà. Existèncialisme cinematogràfic d’ alt voltatge.
Anada
de Pawel Pawlikowski
Revisant la més o menys mundana filmografia del director d’Ida res apuntava que anés a portar-lo a realitzar una pel·lícula tan intimista com aquesta. El cert és que Ida no només sorprèn per la seva estètica: cada pla està tractat amb la delicadesa d’una fotografia, sinó per la poderosa història d’una novícia apunt de fer-se monja que ha de fer un viatge per la Polònia dels 60 per resoldre un dolorós enigma familiar.
https://www.youtube.com/watch?v=_xyxFsg_rrY
Something Better to Come
de Hanna Polak
Aquest documental encara per estrenar a Espanya que vam poder contemplar a IDFA, el festival d’Amsterdam, enguany és el regal enverinat que Hanna Polak ens ofereix. Un dur retrat del pas de nena a dona de Yula gravat al llarg de 14 anys vivint en el major abocador d’Europa a Moscou. Un documental sobrecollidor i incòmode però necessari sobre l’existència quan la vida pèn d’un fil.
Sacre Gra
de Gianfranco Rosi
Malgrat la reducció de mida dels equips de filmació és curiós com pocs cineastes emprenen rodatges en solitud. Gianfranco Rosi assumeix aquest repte i filma acompanyat només per la seva càmera aquest mínim documental sobre la perifèria romana. Retrata situacions i personatges anònims que, en conjunt, transmeten un fascinant mosaic de la capital italiana.
El segrest de Michel Houellebecq
de Guillaume Nicloux
La figura de Houellebecq podrà resultar més o menys simpàtica i més o menys interessant segons les sensibilitats de cadascú. Ara bé, la proposta entre el realisme i l’absurd que l’escriptor i el director plantegen partint del segrest del mateix Houellebecq dificilment deixa indiferent. La interpretació de si mateix i les divagacions de Houellebecq assumint la seva condició d’un home maniàtic, astorat i onanista mereix tot el nostre elogi.
https://www.youtube.com/watch?v=Bd_XIdF7agc
Boyhood
de Richard Linklater
Probablement Boyhood no és una de les millors pel·lícules de l’any, però l’audàcia del director de filmar durant 12 anys el pas de nen a adult dels seus actors/personatges protagonistes és un experiment valuós per la seva raresa i audàcia.
D’aquest pare tal fill
d’Hirokazu Koreeda
Malgrat la meva admiració per la cultura i estètica oriental, les pel·lícules d’aquestes latituds tendeixen a crear-me una freda barrera emocional en el comportament dels seus personatges. D’aquest pare tal fill, sorprèn precisament perquè aborda un tema complex com és l’intercanvi de nadons en un hospital amb gran valentia i hondura. Koreeda empra una estètica al servei de naturalitzar els esdeveniments i acostar-nos a la veritat d’uns personatges, que tot i ser nipons, aconsegueixen transcendir les seves emocions a la pantalla occidental.
Nebraska
d’Alexander Payne
Nebraska és una deliciosa pel·lícula sobre la complexa relació entre un pare i un fill quan tots dos ja són adults i és el fill el que ha de cuidar del pare. Pare i fill emprenen un viatge per cobrar un fals premi de la loteria que esdevé un viatge de retrobament amb tocs homèrics. Com moltes grans pel·lícules, a Nebraska un no sap si està davant d’una comèdia o un drama.
https://www.youtube.com/watch?v=UT5tqPojMtg