El Festival de Cinema de Sarajevo es va fundar el 1995, en plena guerra dels Balcans, per tal de distreure la població durant el llarg assetjament que va patir la ciutat des del 1992. Avui, vint anys més tard, trobem un festival diferent. La guerra és protagonista, a través d’una desena de documentals i llargmetratges que serveixen de catarsi del drama viscut.
Sortejar el tema de la guerra a Bòsnia és encara avui difícil. Però potser seria útil en la reparació del país, que el cinema ajudi a reflectir-nos el que som avui. Aquest retrat actual és especialment interessant en societats en reconstrucció com la iugoslava. Aquesta societat necessita transcendir l’horror i la foscor. Es troba a la recerca de referents que abordin també els seus problemes i reptes contemporanis.
Paradoxalment, malgrat que rememorar la guerra dolenta, els iugoslaus han fet de la seva història bèl·lica el seu principal atractiu turístic. En capitals com Sarajevo, Belgrad o Mostar és especialment significatiu. Allà, els souvenirs i les visites guiades tenen la guerra com a ingredient principal. Davant d’aquesta situació, un es pregunta què veuen els bosnians, els serbis o els croats quan es miren avui dia. El record de la Iugoslàvia de Tito contrasta amb les dificultats d’una població que desitja “ser europea”. Una societat a la qual la falta d’ocupació obliga a emigrar o viure en situacions precàries.
Avui, l’exYugoslàvia viu un nou repte, el ser l’avantasala d’Europa per a milers d’emigrants sirians i afganesos. Tot i que encara no hi ha documentals ni llargmetratges que el mostrin, s’estan convertint sense voler-ho en parapet de l’èxode massiu cap a Centreeuropa davant les polítiques insolidàries de l’EU. El volum d’emigrants que dorm cada nit en
parcs o pàrquings de les ciutats iugoslaves no deixa de créixer, desafiant les capacitats humanitàries d’uns països que ja tenen en la seva pròpia consolidació i redefinició suficients reptes com per convertir-se en camps de refugiats.
Es tracta d’una macabra casualitat, o els Balcans són, per alguna raó, l’escenari triat dels majors conflictes internacionals de l’últim segle?