La producció de documentals és una carrera d’obstacles. Extingides gairebé totes les subvencions a les illes, les cadenes autonòmiques o nacionals són la principal opció, però la coproducció amb la televisió autonòmica no és fàcil i no només per les seves limitacions pressupostàries, sinó especialment per les limitacions en la seva línia editorial.
El documental, no deixa de ser una forma de narrar històries de persones amb conflictes, però, la politització de les directives de les televisions públiques els porta, sovint, a evitar les realitats més conflictives de la societat contemporània. En el seu lloc, prioritzen projectes que aborden històries del passat o bé sense arestes o mancades d’un esperit crític. Aquesta prudència a mostrar el no ortodox, el profund o el crític, és una norma no escrita que s’ ha consolidat com una mesura d’ autocensura davant la qual, creadors i productores, ens hem resignat en gran part.
Davant les dificultats referides, el passat dimarts, una comitiva de quatre productores Balears entre les quals es trobava Mosaic, viatgem a Amsterdam per assistir a l’IDFA, un dels mercats més importants de documentals. Aquesta expedició va ser auspiciada per l’Associació de Productores de Balears (APAIB) i co-finançada per l’Institut d’Estudis Balearics. Allà coincidim amb un centenar de productors, directors i comissaris de televisions internacionals i descobrim el potencial que els nostres projectes documentals poden tenir fora de les nostres fronteres, tant en el seu finançament com en la seva distribució.
La internacionalització és un pas tan difícil com necessari per a les productores audiovisuals espanyoles, ja que el finançament de les nostres obres més autorals està, malauradament, fora del nostre país i pensem que la coproducció internacional és ja un camí sense retorn, no només per al documental sinó també per a qualsevol format audiovisual.
Però, quines són les claus de la coproducció internacional?
– Idealment començar comptant amb algun partner local o nacional. La televisió autonòmica o estatal del teu país és la primera credencial que un coproductor o l’editor demanarà per participar en el finançament.
– Temàtica “GLocal“, és a dir, el documental passa en un lloc, però la història transcendeix les fronteres culturals per ser apreciada per qualsevol espectador.
– És convenient comptar amb un distribuïdor o agent de vendes abans que el projecte finalitzi la seva producció. Les relacions es creen a base de confiança, com tot. Solen quedar-se un 30% de les vendes.
– Els mercats internacionals (IDFA (Holanda) Sundance (EUA) MipTV i MipDoc (França) Sant Sebastià (Espanya) Berlinale (Alemanya), etc) són el lloc on de concentren els productors, distribuïdors i compradors de documentals i es realitzen la majoria de les precompres. La presència regular en aquests mercats i la formalització de relacions de confiança so les clau per poder optar a pre-vendre un documental o aconseguir un contracte de distribució.
En definitiva: hem d’enfortir la nostra presència internacional ja que Europa és el nostre millor aliat per contar les històries que ens commouen. Els fons europeus i el finançament compartit són els únics garants d’una certa independència i un abordatge industrial al maleït format documental.