Deia Albert Einstein que només entenem allò que som capaços d’explicar a la nostra àvia. Igual que la ciència, també les històries requereixen poder ser explicades, no només de forma clara, sinó també emocional. Les històries han de transcendir la diversitat de la nostra audiència, de la seva cultura i la seva generació, només així són realment globals.
La producció de documentals i pel·lícules té en el finançament un dels esculls més rèstegues.
Coproduir suposa seduir persones llunyanes eventualment els nostres referents culturals. Per involucrar-los en el nostre projecte hem de posar en valor aspectes universals com la narrativa, l’estètica, la ideologia, l’humanisme o les emocions. Sacrificant moltes vegades les mirades locals i reduccionistes.
El germen de tota coproducció audiovisual es produeix en el pitching. Aquesta és una ocasió única on a l’autor disposa de 3-5 minuts per convèncer una desena d’inversors de la pertinència de sumar-se a la seva aventura. Són minuts determinants en què cada paraula, entonació, moviment o mirada és escrutada amb pels interlocutors. L’empatia, la claredat, el carisma o l’oratòria, són algunes de les claus per connectar amb els inversors.
L’ eficàcia del pitching transcendeix les capacitats cinematogràfiques de l’ autor. Si no hi ha determinació, emoció en el discurs, aplom en les seves respostes, un tant d’autoconfiança i un altre d’humilitat, la flama no pren. El pitching és una tècnica que s’aprèn a base de pràctica. Requereix d’una capacitat d’escolta davant el feedback i valentia per a la redefinició del que no funciona dels nostres projectes.
El pitching no és més que una estratègia que compagina la suggestió i l’omissió. S’ hi valora la personalitat de l’ autor alhora que la seva flexibilitat davant les demandes d’ un eventual coproductor. Coproduir és en definitiva, compartir però també oferir una visió personal de la història que s’aborda.
Els inversors busquen davant de tot bones històries; aquestes han d’estar dotades d’una visió personal i autoral que la faci diferent; una posada en escena que comuniqui la mirada del seu director i que generi emocions.
Hi ha desenes de mercats i pitchings cada any en què projectes interessants no arriben a bon port. Bona part d’elles resideixen en una posada en escena ineficaç o un atac de nervis. Entrenar i pitchejar, almenys una vegada sense expectatives d’aconseguir un inversor resulta eficaç perquè la següent experiència es visqui amb el sospir i l’autoconfiança necessària per ser convincent.