En el context més advers per a les sales de cinema apareix el primer cinema cooperatiu espanyol amb més de 1.300 socis. El model planteja la necessitat d’un compromís popular amb el cinema d’autor i en
PIONERS D’ UN NOU MODEL
Davant l’imminent tancament de l’únic cinema en versió original de Mallorca, un grup d’apassionats va formular un projecte pioner a Espanya: fer-se seu el cinema de forma cooperativa. Així va sorgir Cineciutat , tot un acte de fe al Cinema en versió original.
La seva audàcia coincideix amb una conjuntura nefasta marcada per diversos fets:
- La pirateria cinematogràfica ascendeix al 74,8% segons la SGAE o 536 milions de descàrregues anuals segons la Fundació Ortega-Marañón
- L’augment de l’IVA cultural (de 8 a 21%) fa de l’experiència, antany popular, del cinema un acte de luxe per a una part àmplia de la societat. La caiguda dels espectadors en sala és de l’ordre d’un 8% anual des de fa un lustre.
- L’empobriment de la televisió sotmesa a la tirania de les audiències que des de fa massa venen practicant lobotomies al teleespectador i que prevalen comprar dues hores de pseudo-tertúlies a programar-ne dues de Cine. Qui pot ser interpel·lat per un cinema que formula preguntes quan de la TV només rep xuts de somnífers? En aquest estat, qui desitja pagar 7€ per tancar-se en una sala a les fosques a viure una experiència que li remou?
- És innegable que, per aquests i altres tants motius, els cinemes d’art i assaig han deixat de ser llocs concorreguts. Quin sentit té llavors un projecte com el de Cineciutat?
- Segons la meva opinió el de la resistència, cultural en aquest cas, d’una marea social, que no accepta deixar-se abatre, ni per la pressió d’interessos econòmics, ni pels contextos adversos que ens toquen viure, i que comença a prendre les regnes de petits espais de la cultura.
EL COMPROMÍS DEL PÚBLIC
Ser soci de Cineciutat implica abonar 100€ a l’any a canvi d’1 entrada mensual i la resta d’entrades a 4€. Qui, té una millor oferta? Ara bé, el major obstacle perquè el projecte funcioni no és el preu, sinó el compromís.
Sense aquest compromís dels socis, no hi ha estabilitat, i el futur del cinema corre perill. No només el del Cineciutat, sinó de la projecció. Aquella experiència única, inherent a la foscor de la sala; al confort auster de la butaca; a un dels pocs llocs on encara es guarda silenci, on l’obra no s’interromp; i en què el ritual social de compartir una història amb desconeguts ens remet a un acte ancestral, comunal i per a alguns místic.
El compromís sembla una virtut desfasada. Potser són les presses dels temps que corren, però una mica més de compromís enfortiria projectes com Cineciutat i el de tants espais de la cultura. Per tant, l’antic cinema Renoir de Majadahonda ha copiat el model mallorquí, i ha suposat el reflot del seu cinema en versió original.
EL COMPROMÍS DE CINECIUTAT
El compromís del públic amb Cineciutat ha de ser recíproc. La directiva de Cineciutat no s’ha de rendir a les pressions del cinema comercial ni dels monopolis de l’exhibició. En el cinema, com en la vida, les oportunitats compten, i molt. La vida d’una pel·lícula està en joc en el primer cap de setmana d’estrena. El cinema comercial disposa de moltes oportunitats, tantes com sales de multicines; el cinema d’autor i en versió original es cuina a foc lent, amb pocs ingredients, però la seva cuina només ossen provar-la els que accepten prescindir d’extractes de fastfood. Sedàvem amb el cinema d’autor, només així, nosaltres, mantindrem ferm el compromís per aquest cinema independent.
