{"id":6152,"date":"2014-03-21T05:20:01","date_gmt":"2014-03-21T05:20:01","guid":{"rendered":"https:\/\/mosaicprod.com\/sin-categoria\/cine-de-autor-europeo-nuevos-modelos-de-financiacion\/"},"modified":"2025-09-15T15:06:28","modified_gmt":"2025-09-15T15:06:28","slug":"cine-de-autor-europeo-nuevos-modelos-de-financiacion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mosaicprod.com\/ca\/cinema\/cine-de-autor-europeo-nuevos-modelos-de-financiacion\/","title":{"rendered":"Cinema europeu. Nous models."},"content":{"rendered":"

\"news-audiovisual\"<\/a>
\nLa revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica ha suposat una democratitzaci\u00f3 en l’\u00fas del dispositiu audiovisual. El cinema hauria de ser m\u00e9s lliure i estar menys contaminat pels interessos comercials, per\u00f2 no \u00e9s del tot aix\u00ed. Quines s\u00f3n les oportunitats i reptes que t\u00e9 el cinema independent davant seu? El Brand content, el treball en xarxa, reconquerir les sales de cinema, el cinema sota demanda o la producci\u00f3 sostenible s\u00f3n alguns dels camins a tenir en compte. <\/b><\/p>\n

A principis del 2000 un grup d’alumnes de l’ESCAC<\/a> creem una revista online anomenada “Preview”. Es tractava d’un projecte apassionat, per\u00f2 una cosa ambiciosa on arrossej\u00e0vem les nostres idees del que hauria de ser el cinema. <\/p>\n

Aleshores comen\u00e7aven a generalitzar-se les primeres c\u00e0meres MiniDV, que, per la seva relaci\u00f3 qualitat\/preu auguraven revolucionar el cinema independent. Aix\u00ed es van estrenar les primeres pel\u00b7l\u00edcules gravades en aquest format, tot i que pocs, a banda dels joves cineastes independents i Werner Herzog, van aplaudir, sense por, aquesta novetat. El meu primer article de la desapareguda “Preview” es va titular “Exhortaci\u00f3 al cinema digital d’autor” i abordava l’oportunitat que aquesta tecnologia brindava en favor d’un acc\u00e9s democr\u00e0tic al mitj\u00e0 audiovisual. <\/p>\n

Ha passat una mica m\u00e9s d’una d\u00e8cada, i malgrat la sorprenent evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, els plantejaments i produccions cinematogr\u00e0fiques no han prosperat de la mateixa mesura. Si ens fixem en el cinema europeu, i espanyol en particular, corroborarem estar en un punt cr\u00edtic. El nombre de produccions mitjanes ha caigut en picat, aix\u00ed com els seus pressupostos; la “grans produccions” es mantenen per les subvencions, at\u00e8s el raqu\u00edtic taquilla els ingressos s\u00f3n baixos. El cinema independent sobreviu pels seus escassos costos, per\u00f2 pateix els problemes de distribuci\u00f3 que la resta per\u00f2 multiplicat: les exig\u00fces sales que funcionen estan copades pel mercat nord-americ\u00e0. <\/p>\n

Davant d’aquest panorama cal adaptar-se i innovar<\/b>. Hi ha vies poc explotades encara per les productores independents, especialment a Espanya, on portem cert retard amb les nostres ve\u00efnes de l’Europa septentrional. <\/p>\n